Trastorns de la Conducta Alimentària

L’augment continu de casos d’anorèxia i bulímia ha despertat un interès sobre la urgència de tractar aquests trastorns. Cada dia més joves i menys joves recauen en l’anhel d’un cos perfecte, utilitzant dietes que poc tenen a veure amb la salut i que obtenen com a resultat l’empitjorament del problema.

Què són els trastorns de la conducta alimentària?

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) inclouen l’anorèxia, bulímia, obesitat i altres trastorns menys coneguts, però no per això de menor gravetat. El pensament obsessiu al voltant del menjar i la imatge estètica formen el nucli patològic d’aquests trastorns. L’anhel per la primor caracteritzen l’anorèxia i la bulímia, mentre l’escàs control dels impulsos caracteritzen l’obesitat. Altres trastorns poden no tenir símptomes tan específics però igualment defineixen el mateix quadre diagnòstic, per exemple, el Trastorn de la Conducta Alimentària No Especificat (TCANE). El risc sobre la persona té a veure tant quin sigui el seu estat psicològic com el seu estat físic. En l’anorèxia, per exemple, la gravetat dels símptomes no només es pot sotmetre a la persona en constant obsessió sobre el menjar i el pes sinó que també poden verificar-se símptomes físics com l’amenorrea secundària, o sigui la pèrdua del cicle menstrual. En l’obesitat són múltiples els factors físics i posen en risc la persona, però no s’han d’infravalorar els símptomes psicològics que els acompanyen, com la tristesa més pronunciada que pot conduir fins a la depressió.

Com es detecta?

Les conductes simptomàtiques al voltant dels TCA són moltes i totes tenen com a objectiu controlar o descontrolar el menjar, el pes, la imatge corporal i altres aspectes menys evidents. Això no significa que en els trastorns alimentaris tot gira al voltant del menjar, sovint es considera la punta de l’iceberg de problemes més profunds que tenen a veure amb la mateixa persona afectada, la seva família i amics. Alguns senyals que podem detectar són l’excessiva primor, l’obsessió cap a la imatge del cos, per exemple, la necessitat de tenir sempre un mirall o al contrari de no suportar la pròpia imatge. En les famílies és relativament fàcil detectar el trastorn perquè afecten l’entorn familiar, en el moment dels àpats es fa evident el problema, els altres membres de la família noten com canvia el comportament de la persona afectada en relació al menjar i a ells mateixos.  Per exemple, es produeixen vòmits auto induïts i abús de laxants. Conductes més subtils com la manipulació per assolir la primor extrema són evidents als familiars, menys als seus amics, que poden veure aquestes conductes com part del caràcter de la persona i no com símptomes en si. Alguns amics poden fins i tot, compartir les mateixes idees sobre la imatge estètica o no, però en ambdós casos la persona afectada manipularà els altres per aconseguir la seva meta. D’aquesta manera el trastorn sempre es converteix en més greu perquè afecta vàries dimensions de la persona.

Incidència segons l’edat

La majoria de les persones que pateixen aquest trastorn solen ser molt joves i dones, però això no exclou que també els homes puguin sentir-se afectats. Durant l’adolescència i pre-adolescència es troben els primers senyals i els primers símptomes, al principi es manifesten com a innocents capritxos sobre mantenir la línia i un pes desitjat, després es pot arribar a una verdadera obsessió sobre el menjar i el pes.

El tractament dels Trastorns Alimentaris

El tractament d’elecció és la teràpia familiar acompanyada de teràpia individual, en els casos més greus d’excessiva primor i obesitat pot ésser necessari un ingrés hospitalari en una unitat especialitzada. L’espai Terapèutic de la Clínica Issa de Mataró ofereix un servei de teràpia dins d’un sistema de teràpies integrades. En aquest context, el pacient troba a la seva disposició psicòlegs especialitzats, metges, psiquiatres i altres professionals experts per tal d’aconseguir el benestar de la persona.