L’any 2020 primer i ara el 2021 estan sent molt difícils pel sector turístic. La pandèmia de la COVID-19 i el confinament i restriccions que està comportant, en diferents etapes, són un cop molt fort per a un entorn que viu dels visitants. Al Maresme, el turisme és un sector de referència, genera beneficis i ocupació. Temps difícils, però també per treballar en nous objectius. Parlem amb el president del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Joaquim Arnó, sobre alguns dels reptes de l’ens i de la situació del sector.
Amb la perspectiva del temps, com va ser pel sector l’any 2020, en relació a aquest 2021 que apunta, malgrat tot, una mica de millora?
El 2020 es va viure una situació molt crítica perquè no es va poder planificar. Quan el març es van aplicar les mesures de confinament per la pandèmia es va fer sense planificació, degut a la situació, generant una inestabilitat que va perjudicar el sector privat. Va implicar un malbaratament de recursos, obrir i tancar fronteres generant incertesa en cada sector de negoci.
En aquest context tan difícil, des del Consorci es va planificar una campanya de difusió per atreure el turisme en tres fases: local-comarcal, una segona a nivell de Catalunya i una tercera d’Espanya i el sud de França (a aquesta darrera ja no hi vam arribar).
Ens vam trobar amb un tancament d’empreses i reducció de places d’allotjament. La situació es va salvar una mica pels ERTO i els negocis familiars o petits, que van anar fent com van poder. I tot i que es van doblar les pernoctacions procedents d’Espanya i Catalunya, no es va poder suplir el turisme estranger, que va deixar de venir. Des d’aleshores està sent una situació realment molt difícil.
Especialment el turisme més vinculat a les vacances d’estiu, el sol i la platja, ha estat força tocat per les mesures que s’han pres.
Cal fer una mica de crítica en aquest sentit. En els darrers temps s’ha donat erròniament la sensació que la pandèmia s’havia acabat. Calia ser més prudent en les celebracions de Sant Joan. Es pot haver donat la sensació, les darreres setmanes, que s’havia acabat i no és així. I això ens està afectant ara.
El repte és conservar el turisme interior i de proximitat, en aquest context de mobilitat determinada per les condicions de la pandèmia?
Conservar i consolidar el turisme interior, diversificant els elements promocionals i les activitats. Per exemple, des del Consorci hem obert un portal web nou del turisme de reunions. Creiem que el consum intern de reunions és un àmbit per potenciar, incrementar i diversificar. Mai se suplirà la totalitat del turisme estranger perquè tenim estructura per a aquest, però també cal adaptar-se a la realitat del moment.
Precisament, en aquest nou escenari, la seguretat ha esdevingut un element clau.
Els turistes ens valoren notablement per sobre de la resta d’ítems l’atenció al públic i la seguretat. S’ha de seguir donant l’atenció al públic perquè aquest tingui la sensació que s’estan aplicant les mesures de seguretat i higiene, que no agafarà la malaltia perquè es prenen les mesures adequades.
Quin paper juguen segells com el Safe Travels, que reconeixen les mesures de seguretat?
És el segell internacional que reconeix les mesures de seguretat contra la COVID-19 i dona confiança al viatger. Safe Travels el gestiona Turisme de Barcelona i hi col·labora la Diputació de Barcelona.
El Consorci és l’ens que gestiona el projecte de sostenibilitat turística Biosphere. A la comarca hi ha més de 80 empreses distingides amb aquest distintiu, entre elles la destinació de Costa Barcelona Maresme. Ho fem a través de Diputació de Barcelona i Cambra de Comerç de Barcelona. Precisament, un dels requisits per optar al Safe Travels és haver estat reconegut amb aquest distintiu.
Pel que fa al segell Safe Travels cal adaptar-se i promocionar-lo. Hem de transmetre als establiments que tenir-lo genera confiança. Tant tenir-lo com identificar-lo al portal web i en llocs ben visibles és important de cara a l’usuari. I és vital poder transmetre que el territori té els elements necessaris de seguretat i qualitat. En aquest sentit, cal tenir el segell de seguretat als màxims espais possibles.
La pandèmia està obligant a fer molts canvis al conjunt de la societat.
Ha fet que avancéssim molts anys en la manera de fer les coses en el desplegament de l’àmbit digital. Per entendre’ns i aplicat al sector, menys paper i més virtualitat, el que permet poder ajustar i modificar les dades en tot moment quan es fa difusió de les propostes, activitats i ofertes turístiques. És a dir, que es poden promocionar moltes coses sense el risc d’equivocar-nos perquè es poden adaptar en temps real. Segurament aquests canvis s’haurien fet més gradualment, però la situació ha provocat que sigui molt ràpid. I també que s’estiguin aplicant a molts altres camps.
S’ha pogut tornat a fer fires de referència del sector turístic, com Fitur a Madrid o B-Travel a Barcelona. Quin balanç en fa d’aquest retorn a l’activitat?
Han suposat oxigen pel sector. Ha estat una manera de dir que seguim estant aquí i han contribuït a la reactivació. I deixar ben clar que les institucions seguim donant suport al sector. Potser no impliquen resultats directes immediats, atès la situació que s’està vivint, però sobretot han ajudat a donar suport moral, a no trobar-se sol.
Des del Consorci, com encaren l’escenari actual?
Durant aquest any s’ha treballat intensament en definir el Pla estratègic de desenvolupament turístic de la comarca per als propers anys, el que ha permès generar debat entorn al model turístic que es vol. Es presentarà públicament el setembre.
Treballem en campanyes promocionant el territori i el seu conjunt de productes turístics. La intenció és identificar-los en un sol referent. Per això estem en la fase de definir els paràmetres i el procediment de millora en aquest àmbit, amb la intenció d’oferir un nou portal turístic, diferent. On es pugui trobar tota la informació que es necessiti, adreçant alhora als espais web de reserves d’altres portals.
Un altre repte important és el projecte de promocionar el turisme de cinema, amb rutes vinculades a les pel·lícules i sèries que es rodin a la comarca. A Sevilla, per exemple, vincular el territori amb la sèrie ‘Joc de trons’ els ha suposat 12.000 pernoctacions i 75.000 visitants més a l’any. En aquesta mateixa línia, també treballem en una indústria de platós al Maresme, que permetria fer-hi nombroses produccions a l’any i generar importants inversions. Promocionant les filmacions al territori i tot el que això suposa en l’àmbit econòmic.
Pel que fa al turisme esportiu, en el context que estem ara de l’estudi per l’alliberament de la C-32 i els seus enllaços, així com la pacificació de la N-2, és important la proposta de carrils bici. D’una banda el carril bici Blanes-Barcelona que uneix tota la comarca, un carril amable que uneix els pobles, que permetrà anar de Malgrat a Barcelona en bicicleta. I per l’altre, un carril bici autopista, com a tram de l’EuroVelo 8, l’autopista europea de ciclisme de Cadis a Atenes, que passarà finalment pel Maresme. Amb aquestes actuacions, s’obtindria una mobilitat sostenible, reduint l’activitat motora i la quantitat de turismes de combustió. Alhora s’aconseguiria que molts cicloturistes passin per aquí, s’hi allotgin i consumeixin al territori, mentre descobreixen tots els importants elements que tenim de turisme.
En síntesi, quins són els grans objectius que es busquen pel turisme del territori?
Un canvi de la quantitat a la qualitat, alhora que es diversifica i desestacionalitza el turisme. I treballem en això amb la col·laboració amb entitats, com el Consorci de Promoció Enoturística, entre d’altres col·laboracions públiques i privades, centrant-nos en crear i desenvolupar productes específics.
En l’àmbit més directe, què està suposant per a vostè el contacte amb les persones del sector, que estan passant moments molt difícils?
Sents impotència. Veus que des del sector s’han de pagar els impostos i les despeses cada dia i no es poden donar els serveis i guanyar-se la vida. Veus els establiments tancats i alguns que ja no obriran. Un any i mig en aquesta situació és molt de temps. D’altra banda, veus també com s’estava en un 30% de l’ocupació mentre a d’altres zones, com els Pirineus, arribaven al 100% i intentes fer tot el que pots per ajudar al sector del teu territori.
Des del 2015 fins ara el Consorci ha evolucionat molt, contribuint a la promoció turística de la comarca. Ens comencen a percebre com un instrument que pot ajudar. Tenim el finançament i els recursos limitats, però.
