Enguany es commemoren els 75 anys de l’afusellament de Joan Peiró i Belis a Paterna al País Valencià. Per a reivindicar, honorar i divulgar la seva figura i les seves aportacions s’ha constituït una comissió ciutadana formada per més de 30 entitats i organitzacions polítiques i sindicals que, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i el Memorial Democràtic de la Generalitat, impulsarà durant el 2017 actes culturals, acadèmics i institucionals.
La Comissió també promou l’entrega pòstuma de la medalla de la ciutat a Joan Peiró, l’anul·lació del seu i de tots els judicis franquistes a les Corts Valencianes, la instal·lació d’un monument al Pati del Cafè Nou, així com l’acte musical i audiovisual Peiró 42.
Joan Peiró (Hostafrancs, 1887) era un autodidacte que es va erigir en un dels teòrics amb més predicament de l’anarcosindicalisme. Milità en la CNT i n’ocupà la secretaria nacional.
A Mataró,va treballar al Forn del Vidre,on impulsà la Cooperativa del Vidre. En el pensament de Peiró, el mutualisme, el cooperativisme i l’educació racionalista eren essencials. Apostava per la independència dels sindicats, per la democràcia i per una revolució social progressiva i pacífica.
Però el Joan Peiró revolucionari és indestriable del Joan Peiró teòric de l’anarcosindicalisme. La seva producció és un veritable corpus intel·lectual, en evolució, que esdevé una fotografia determinant de la primera meitat del segle XX. El 1936 formà part del Comitè Local Antifeixista de Mataró i denuncià l’actuació irresponsable i la violència gratuïta i indiscriminada dels incontrolats que “deshonoraven la revolució”. Acceptà el nomenament de ministre d’indústria en el govern de Largo Caballero fins al 1937, quan tornà al Forn del Vidre a Mataró.
Exiliat a França fou detingut i la Gestapo el lliurà a Franco. Sotmès a un procés sumaríssim i malgrat els nombrosos testimonis en favor seu de persones vinculades al règim, fou executat el 24 de juliol de 1942.
Oblidar és renunciar a identificar-se amb els valors i amb la trajectòria coherent de Joan Peiró: una lluita constant i conscientment abocada a transformar l’organització social i econòmica i, en definitiva, a la construcció d’una nova societat.
