El proper 25 de novembre els catalans i catalanes estem cridats a les urnes per escollir un nou Parlament en unes eleccions empeltades de la consciència d’estar canviant la història del nostre país. La manifestació del passat 11 de setembre ha estat el detonant d’una gran acumulació de forces que en els darrers anys s’ha generat per situar aquest país a les portes de la independència: des de les mobilitzacions de la Plataforma pel Dret a Decidir fins a les consultes populars sobre la independència nascudes a la nostra comarca, juntament amb el treball constant i obstinat de partits polítics, plataformes ciutadanes i entitats d’àmbit cultural, econòmic, ambiental i social. La manifestació va certificar, doncs, la fi de la Catalunya autonòmica i l’inici de la gestació d’un nou Estat independent d’Europa.
Aquestes eleccions, que prenen un caràcter constituent, ens han de servir per imaginar i –el que és encara molt més important– fer possible un nou país. Un país lliure que s’assolirà mitjançant un procés escrupolosament democràtic en el que la ciutadania catalana decidirà si vol esdevenir un estat independent. Un procés que es realitzarà des de les majories i el consens social i polític d’acord amb la pràctica i els principis del dret internacional, per tal que sigui un camí i un resultat reconeguts per Europa i el món.
La independència no ha de servir per fer oblidar a la gent la greu situació econòmica que patim i la política de retallades que se’ns ha imposat, sinó tot el contrari: és l’oportunitat per crear un nou estat que situï els ciutadans de Catalunya i el seu benestar en la seva raó de ser. L’alt nivell d’atur, els desnonaments, les retallades en educació i salut, entre d’altres problemes, no es resoldran amb les eines de la Catalunya autonòmica –que només permet mesures pal·liatives precàries i temporals–, sinó que caldran noves eines –com les d’un estat independent– per poder-hi fer front. Aquesta idea de construir un nou país per a tothom –no només pels beneficiats de la supressió de l’impost de successions, per exemple– també ha d’estar present en el procés: en el camí cap a la independència, caldrà emprendre mesures per corregir el repartiment dels sacrificis per sortir de la crisi, avui clarament desequilibrat en contra dels assalariats i assalariades, els autònoms i les petites i mitjanes empreses. Una nova política fiscal ja és possible per reduir l’impacte de les retallades, tot i que només serà completa quan tinguem els instruments d’un estat amb la independència.
ERC, la força política que porta més anys al Parlament de Catalunya defensant la independència, es posa de nou al servei de la ciutadania de Catalunya per assolir aquest objectiu: una Catalunya lliure, econòmicament pròspera i socialment justa per a tothom.
