En retrospectiva, mirant enrere per seguir endavant, som un país de marxes. De la Marxa per la Llibertat, el 1978 –tan lluny i tan a prop–, a les Marxes contra l’OTAN a la dècada dels 80, passant fins a les Marxes contra l’Atur als 90 i fins arribar a la darrera II Marxa per l’Educació Pública d’aquest mateix agost. La memòria, que sempre aixopluga, ens ho recorda. Que hem estat i som encara, un país en marxa, un poble –en tants sentits– en moviment.
La II Marxa per l’Educació, convocada per l’Assemblea Groga –una d’aquestes marees que dignifiquen el país, al costat del verd de la PAH, del blanc de la sanitat pública o el vermell de la televisió pública–, que, venint a peu des de Girona per arribar a Barcelona, va travessar el Maresme la darrera setmana d’agost. Tot vindicant un ensenyament –del bressol a la universitat– al servei de totes i tots; sense retallades; inclusiu; democràtica; co-educador; en català; de qualitat i equitatiu. Un sistema públic –autèntic garant de la igualtat– que en els darrers anys ha vist com davallava el seu pressupost un 15% mentre rescatàvem bancs i carregàvem deutes privats a l’esquena de l’una ciutadania cada cop més precaritzada, especialment les classes populars.
Enguany però, la Marxa Groga venia marcada, a més, per la participació de l’Assemblea de Docents de les Illes, per l’extraordinària presència d’en Jaume Sastre –el vaguista de fam de les Illes Balears que es va afrontar a la reforma educativa de Bauzà (PP) amb una dignitat infinita– i, malauradament, per l’inici d’un curs escolar marcat, arreu dels Països Catalans, per la LOMCE de Wert i a Catalunya per la LEC, al País Valencià amb la policia estatal desallotjant el CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs i, tot plegat enmig –encara– de la política de concerts educatius, alguns amb elitistes centres privats.
Una marxa, fet i fet i fent camí, que passa a passa i poble a poble, ens recordava la vigència aclaparadora d’allò reblat per Nelson Mandela: que “l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”. Per això cal protegir-la avui, per garantir-la demà, desobeint antigues i maldestres imposicions. Perquè no hi ha més lluita pel futur que el present. Per això estem en marxa.