El restaurant Pim Pot Lens de Pineda de Mar (Maresme), vol aconseguir una estrella Michelin oferint menús ‘low cost’ i trencant amb les normes clàssiques de l’hostaleria. No es parla de vostè als nens, no es dóna el vi a provar “perquè no tothom hi entén i la gent es pot sentir incòmode” i els cambrers es presenten pel seu nom perquè sinó “tots s’acaben dient ‘perdona'”. El gerent, Kim Bosch, aposta per un model que els diferenciï per la seva “normalitat”, tant a la cuina com en el servei, i per uns preus ajustats a l’actual context econòmic i lluny de tarifes abusives dels locals més mediàtics. Mario Abellan, al capdavant dels fogons, i Antonio Cayo, com a cap de sala, completen l’staff.
“No s’ha de trencar res ni entrar en polèmica amb ningú, però volem demostrar que no cal pagar 300 euros per un menú degustació de cuina mediterrània i moderna”. El xef del Pim Pot Lens defineix així la filosofia d’un establiment que pretén acostar a la població l’alta cuina a través de “preus del carrer”. “És el que toca ara per la crisi econòmica”, afegeix Mario Abellan.
Rissoto, pèsols a la catalana, saltejat de calamars o tàrtar de tonyina. Son alguns dels plats recomanats, amb noms clars i sense litúrgia. “La gent ha d’entendre el que menja”, reclama el gerent del negoci, Kim Bosch. “Volem ser diferents perquè som naturals. No crec ni m’agraden les normes de l’hostaleria, m’agrada la naturalitat”, afegeix el propietari del grup Bosch -pastisseria, càtering i restaurant.
Pel que fa als preus, el Pim Pot Lens ofereix una breu carta de plats elaborats a preus assequibles, però encara més atractiu és el menú ‘adsl’. Abellan explica que es fa un símil amb les tarifes de les companyies telefòniques que donen accés a internet sense límits. Al restaurant pinedenc s’ofereix un menú degustació amb una tarifa plana de 22 euros i sense limitació de plats.
El format recorda al de un bufet lliure, però amb la diferència que els plats s’elaboren al moment, sota comanda del client. El cap de sala, Antonio Cayo, adverteix també que no s’ha d’entendre el Pim Pot Lens com un bufet i no cal que els clients mengin sense límit i acabin embafats perquè d’aquesta manera, opina, no es gaudeix prou del menjar.
La filosofia del Pim Pot Lens, però, va més enllà d’una cuina de qualitat a preus assequibles i es basa molt en una atenció al client “propera i càlida”. Al restaurant pinedenc no es parla de vostè al nens, ni molt menys es dona a tastar el vi abans d’omplir les copes. Segons Bosch, no es vol donar per suposat que un client entén de vins perquè això li pot generar “una situació d’ansietat”.
El gerent del grup Bosch compara l’establiment amb una perruqueria: “Molta gent que va a la perruqueria i no els cal arreglar-se els cabells cada setmana però potser necessita que els escoltis, i a un restaurant és el mateix”. Bosch reconeix que el seu perfil no el permetrà mai donar una classe a una escola d’hostaleria, però afirma que si acaba aconseguint l’estrella Michelin serà sense sortir d’aquest format de naturalitat.
La bodega del Pim Pot Lens també té un element diferenciador, és íntegrament catalana. Tots els vins i caves que se serveixen son produïts a Catalunya perquè, segons els responsables del restaurant, son prou bons i hi ha una gamma prou extensa com per no necessitar vins d’altres indrets. El cap de sala, Antonio Cayo, diu que “no hi ha cap motiu polític” ocult i sí de promoció dels productes de la terra davant els gran “desconeixement” que hi ha entre bona part de la població.
