Actualment podem trobar una àmplia varietat d’espècies de rèptils provinents dels millors importadors i fins i tot, ja s’aconsegueix que moltes espècies es reprodueixin en captivitat en el nostre territori. Cal recordar que totes les espècies que es comercialitzen són espècies no protegides, i que per tant, no tenen cap problema per a la seva adquisició.
Quan ens decidim a tenir un terrari a casa nostra cal tenir present que els animals que hi posarem són animals que provenen de països amb ambients càlids o molt càlids i que per tant, requereixen d’unes condicions especials pel seu manteniment que només podem aconseguir a través d’una bona adequació dels terraris.
La funció principal dels terraris és convertir-se en l’eina adequada per assolir una temperatura, una humitat i una ventilació adequada i adient per a cada tipus d’espècie.
Per tal d’adequar un terrari correctament trobem al mercat una àmplia gamma de productes i accessoris que faran del nostre terrari un espai idoni perquè es desenvolupi el nostre animal. Caldrà escollir correctament les dimensions i el tipus d’ambientació en funció de l’animal que hi tinguem, per exemple, en el cas de les pogones, necessiten un indret d’un caire més desèrtic; per altra banda, un camaleó, requereix d’un espai molt més humit que s’assembli a les jungles.
Tal i com hem dit anteriorment, la temperatura és un dels elements clau que cal controlar. Per tal d’assolir la temperatura desitjada utilitzem el termòstat, que ens mostrarà la temperatura interior del terrari. Per tal d’adequar la temperatura tenim accessoris com les bombetes calefactores, les estores elèctriques o les pedres calefactores.
Seguint amb els elements essencials d’un terrari, trobem la humitat… Hi ha espècies que requereixen que no hi hagi humitat, com és el cas de les pogones, uns llangardaixos que viuen en els indrets més calorosos dels deserts. Per altra banda, les iguanes o els camaleons que requereixen d’un elevat grau d’humitat en el seu terrari. Per proporcionar aquest grau d’humitat trobem diversos sistemes: l’humidificador que s’encarrega de deixar una boirina d’aigua pel terrari, o també podem recórrer a un sistema tancat d’aigua a través d’un accessori que simula un petit salt d’aigua i aprofita per circular de manera constant l’aigua del terrari; animals com les iguanes, els camaleons o les mateixes serps aprofiten aquests espais per beure i banyar-se.
La majoria dels rèptils requereixen percebre rajos UVA, per això és necessari tenir molt present el material d’il·luminació. Gràcies a aquesta energia són capaços d’assimilar els aliments que reben. Al mercat hi ha una àmplia gamma de fluorescents que permeten aproximar-se el màxim possible a la intensitat de rajos que necessiten els rèptils. Des dels centres especialitzats recomanem informar-se correctament de quin tipus de fluorescent es requereix i de renovar-los de manera periòdica cada any, ja que van perdent la seva intensitat de radiació.
En el moment de preparar el terrari, cal adaptar-lo en funció de l’espècie que hi tinguem al seu interior. Per tal d’omplir la base del terrari trobem diversos tipus de sorres mineralitzades, que serveixen de complement alimentari, o diferents tipus de turbes i escorces de pi, coco o faig. També es recomanen construir un petit refugi pels animals a través de la col·locació de pedres ja preparades o d’altres col·locades manualment, tenint molta cura en el moment de la seva col·locació. Finalment, ambientarem el nostre terrari amb troncs i plantes (naturals o artificials) que podem trobar al mercat. Per tant, el muntatge i manteniment del terrari és molt senzill, ja que els rèptils són per naturalesa uns animals molts nets.
Pel que fa a l’alimentació dels nostres animals, trobem que necessiten dos tipus d’aliments. En primer lloc, podem trobar menjar granulat adaptat a cada edat i tipus de rèptil. I per altra banda, també s’alimenten d’aliments vius: grills, zozobes, tenebris i fins i tot cries d’animalons més grans com és el cas de les serps. Tots aquests tipus de menjar es poden trobar fàcilment als centres especialitzats en rèptils, amfibis i similars.
Cal dir que a dia d’avui trobem molts veterinaris preparats per a aquestes espècies i poden proporcionar tractaments antiparasitaris o intervencions quirúrgiques en cas de necessitar-ho. Els professionals recomanem visitar el veterinari per tal de controlar possibles problemes de pell o d’aparició de fongs.
Finalment, només recordar que tots els rèptils que arriben a les nostres llars no tenen cap risc per la persona, ja que els animals de risc només poden estar controlats en nuclis zoològics o centres exclusius dedicats als rèptils.
