La verema és la recol·lecció del raïm que servirà per elaborar el vi. Pel raïm de taula es fa servir el terme collita. Té lloc entre els mesos d’agost i octubre. Quan l’enòleg del celler determina el moment òptim de la relació entre l’acidesa i el sucre del raïm, per tal d’iniciar la verema, que pot ser manual o mecànica.
En el primer tipus, la verema mecànica, requereix una maquinària especial, està destinada a grans explotacions i el cep ha d’estar emparrat. Naturalment, és més econòmica que la manual.
En canvi, en la verema manual, la que més s’utilitza per a l’elaboració de vins i espumosos de qualitat, es trien els raïms selectivament, de manera que augmenten els costos de producció. A més, també podem distingir dues maneres de dur-la a terme.
Per una banda, la verema escalar, que consisteix a recol·lectar el raïm selectivament, segons el seu grau de maduresa. Per l’altra, la verema tardana basada a endarrerir l’època de recol·lecta, a fi d’augmentar la quantitat de sucre del raïm. Aquest mètode és utilitzat per elaborar vins generosos.
Per començar la verema en el moment més òptim, cal tenir en compte una sèrie de premisses com són que el raïm ha d’estar sec en el moment de la recol·lecció, no s’ha de fer la verema en dies de fred o vent, tampoc és aconsellable fer-ho en dies calorosos, per evitar prefermentacions. A més, també és recomanable fer la verema durant la nit, per a no perdre l’aroma.
Tanmateix, està demostrat que la qualitat del vi està relacionada amb el temps que triga el raïm del camp a la bodega. A part, les característiques dels contenidors on es diposita el raïm són importants, ja que han de ser plans i amb poca profunditat- preferiblement caixes de plàstic- perquè el raïm no comenci una prefermentació.
Per últim, els enòlegs han de tenir en compte que el raïm blanc -sobretot de la varietat Chardonnay- madura abans que el negre.
danys greus per l’onada de calor del mes de juny. Segons els serveis tècnics de l’INCAVI la verema arriba amb una mica de retard respecte els darrers anys.
