Tardes al Bellamar, de Rafael Vallbona (ed. 62), ret homenatge a les mestres de l’època i a l’escola com a lloc preeminent per a la construcció social.
La novel·la de l’autor maresmenc Rafael Vallbona parteix del record dels desapareguts banys Bellamar, a Premià de Mar, amb la platja, el restaurant i la sala de festes, elements de la memòria dels quals se serveix el narrador per explicar la transformació social del país des dels inicis dels anys 60 fins a l’actualitat.
La narració s’elabora a partir del relat vivencial de tres mestres d’origen andalús, que arriben a un barri popular de Barcelona a finals dels anys cinquanta, en plena expansió migratòria, i el 1965 es traslladen a un poble proper, Premià de Mar, on funden l’escola Verge del Pilar. Convençudes que l’educació és un element decisiu per a la integració i cohesió d’una vila que creix desordenada i desarrelada, de dia, la Conchita, la Isabel i la Maruja acullen als infants i de nit fan classes d’alfabetització d’adults.
Tardes al Bellamar és una novel·la coral protagonitzada per gent anònima que, amb el seu dia a dia han deixat petja en la història de cadascú. I és també un homenatge als mestres, un intent de preservar la memòria i una reflexió potent sobre la construcció d’una identitat personal i col·lectiva.
Rafael Vallbona (Barcelona, 1960). Escriptor, periodista i agitador cultural. És autor de més de setanta llibres de tota mena, entre novel·les, no-ficció, poemaris i llibres de viatges, alguns dels quals han estat traduïts al castellà, el francès o l’italià. La seva novel·la Tros ha estat portada al cinema amb Pep Cruz i Roger Casamajor de protagonistes. Col·laborador a premsa, ràdio i televisió. Amb la novel·la La casa de la frontera (2017, Premi BBVA Sant Joan) va iniciar un cicle de panoràmica del segle XX que va seguir amb Swing (2021) i que tanca ara amb Tardes al Bellamar (2024).
