Vénen de venir i venen de vendre… amb accent o sense.
De forma inexorable les festes vénen, tant si ens agrada com si no, tant si no estem per festes com si estem de festa, aquesta mena d’obligatorietat sembla que es faci efectiva per sobre de la nostra voluntat i sentiments.
I no cal dir que aquestes festes que vénen, contenen un component propi en el fet que són festes de vendre i comprar,oi? O no?
Potser aquests festes no haurien de venir perquè, de fet, no podrem comprar. O diguem-ho d’una manera més exacta: potser moltes persones no podran comprar gaire aquestes festes que vénen.
Tot i que, quin sentit té comprar? Comprar per regalar, i això és comprar per compartir, per fer feliç, per demostrar amor, o no?
Potser el sentit de venir, les festes, tot i marcar una certa obligatorietat, és el d’agrair que algú ens ho recordi-obligui enmig de tanta desesperança, por i desencís com hi ha al món actualment. No seria com ara aquell pare/mare , germà/na, amic/ga que, tot obligant-nos a fer una parada en el camí sempre difícil de la vida, ens ofereix una abraçada, ens regala una paraula d’ànim, un descans que rebaixi les nostres ansietats i preocupacions?
Bé, tot això potser és filosofia barata; reflexions estúpides: però, hi ha una altra manera de veure-ho? Parem les festes? Neguem-nos a celebrar el Nadal perquè estem molt emprenyats amb el món i no cal celebrar-ho? Ja s’ho faran els que pensen que ells sí poden comprar i regalar, els que poden celebrar no solament les festes de Nadal sinó les festes quan els doni la gana, que tenen festes per que no deixen que els altres en tinguin?
Amb el fred que fa al món, no ens convé més acostar-nos els uns als altres per abraçar-nos calorosament? Per compartir allò que tenim i que ningú ens pot prendre: el contacte humà, les manifestacions d’afecte de tot tipus, l’alto el foc” temporal en la lluita per la supervivència de tot plegat?, siguin ferides, emprenyades, canvis climàtics, guerres i desgràcies…
Potser ens servirà per renovar la fe en l’espècie humana, tot i que alguns exemplars d’aquesta necessitin manifestar més el seu odi que el seu amor.
Així que des d’aquesta Tribuna mensual us desitjo unes Bones Festes que ens siguin útils per continuar vivint com a éssers humans, tant com sigui possible.
