El més passat venia determinat pels fets de l’1 d’octubre, amb el referèndum suspès per l’estat i les càrregues policials. Les conseqüències d’aquella jornada han estat uns dies de ritme vertiginós. Canvi de seu d’empreses, empresonament dels líders d’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; aplicació de l’article 155 amb el cessament del govern català i eleccions autonòmiques per al 21 de desembre, propera fita política.
- La Fiscalia es querella per rebel·lió, sedició i malversació contra el Govern i part de la Mesa
La Fiscalia General de l’Estat va presentar el passat 30 d’octubre dues querelles per rebel·lió, sedició i malversació contra “els principals responsables de la Generalitat” i del Parlament que han provocat “una crisi inconstitucional” que ha culminat amb una “declaració unilateral d’Independència”. Els querellats són el president Carles Puigdemont i el seu govern, inclòs Santi Vila, d’una banda, i contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la Mesa: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Segons ha anunciat el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, la querella contra Puigdemont i el Govern s’ha presentat a l’Audiència Nacional, mentre que la que es dirigeix contra Forcadell i part de la Mesa es tramita al Tribunal Suprem. Segons Maza, ho fa “en compliment de les seves obligacions constitucionals” i implicarà la citació dels querellats perquè prestin declaració i es podrien demanar mesures cautelars “atenent a la gravetat dels fets i delictes imputats”.
- La querella contra el Govern cau a mans de la jutgessa Lamela
La querella per rebel·lió, sedició, malversació de fons i altres delictes connexos que la Fiscalia General de l’Estat ha presentat a l’Audiència Nacional ha anat a parar a mans de la jutgessa Carmen Lamela, que ja porta el cas de la querella per sedició contra els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en presó preventiva des del 16 de setembre. Lamela ha rebut la querella perquè el seu jutjat –el número 3- es troba de guàrdia en el moment del registre de la querella.
- Desactiven les pàgines web del president Puigdemont i del Govern
Les pàgines web del president Carles Puigdemont i del seu Govern han estat desactivades després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern espanyol divendres passat, en què també es donava per destituït l’Executiu català. D’aquesta manera, si els usuaris intenten accedir a president.cat i govern.cat apareix un missatge indicant que no s’ha trobat l’adreça. En canvi, la pàgina web de la Generalitat funciona amb tota normalitat.
- Els partits poden presentar coalicions al 21-D fins al 7 de novembre i llistes electorals fins al 17
La convocatòria d’eleccions al Parlament per al dia 21 de desembre per part del govern espanyol i en aplicació de l’article 155 de la Constitució ha activat totes els mecanismes i terminis que els partits polítics hauran de seguir si volen concórrer en aquests comicis. Així, segons la Llei orgànica de règim electoral general (LOREG) amb la que s’ha posat en marxa la convocatòria, les formacions tenen el primer límit important al calendari en el proper 7 de novembre. Aquell dia finalitza el temps que tenen per presentar-se les coalicions electorals. Així, si alguna formació vol participar amb una altra o es vol fer algun front composat de diversos partits, s’haurà d’haver comunicat abans d’aquesta data. L’altra gran cita al calendari dels partits va del 12 al 17 de novembre. Serà en aquells dies que hauran de presentar les llistes de candidats amb les que volen concórrer a les eleccions.
- L’ANC convoca la taula de partits i entitats per debatre l’estratègia conjunta per al 21-D
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va convocar abans del 3 de novembre la taula de partits i entitats per debatre l’estratègia conjunta per a les eleccions del 21 de desembre. La trobada se celebrarà a la seu de l’ANC i es farà amb l’objectiu “d’obtenir una victòria incontestable que ratifiqui la República, activi la Llei de transitorietat jurídica i el procés constituent, i restitueixi la sobirania dels legítims representants del poble català”, segons explica l’entitat en un comunicat. D’altra banda, el Secretariat Nacional va deixar clar que només va reconeixer la República i va reiterar el seu rebuig a l’aplicació del 155 i la “repressió que s’ha iniciat contra el nostre legítim Govern i Parlament”. Per tot plegat, l’ANC ha cridat a continuar treballant per “reconstruir” la República “des del carrer i la mobilització”.
- Puigdemont nega que demani asil polític a Bèlgica i assegura que és a Brussel·les per actuar amb “llibertat i seguretat”
El president Carles Puigdemont va negar que estigui a Brussel·les per demanar asil polític a Bèlgica. “Som a la capital d’Europa. No és una qüestió de política belga. Soc aquí per actuar amb llibertat i seguretat”, va assegurar des d’una roda de premsa al Press Club Brussels. Puigdemont també va afirmar que tornarien a Catalunya “immediatament” si l’Estat els assegurés un judici “independent i amb separació de poders”. D’altra banda, ha definit les eleccions del 21 de desembre convocades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, com un “repte” que s’entoma amb “totes les forces”. I va dirigir una pregunta molt clara al govern espanyol i al bloc que defensa l’aplicació del 155. “Esteu disposats a respectar els resultats siguin els que siguin, sí o no?”, va preguntar per després afegir que la part catalana sí que s’hi compromet.
- Junqueras, Turull, Romeva, Rull i Mundó es reuneixen al Parlament per primer cop després de l’anunci de Puigdemont
Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Carles Mundó, vicepresident i consellers de Presidència, Exteriors, Territori i Justícia cessats pel govern espanyol, es van reunir el 31 d’octubre, a una de les sales reservades per al Govern dins el Parlament de Catalunya. La trobada és la primera que es produeix després que el president Carles Puigdemont hagi anunciat des de Brussel·les que ni ell ni els consellers cessats que l’acompanyen demanen asil polític a Bèlgica però que es queden de moment allà per actuar amb “llibertat i seguretat”, mentre la resta del seu executiu roman a Catalunya. Després d’aquest anunci, Junqueras, Turull, Rull, Romeva i Mundó van voler demostrar que “el Govern treballa amb normalitat” i es van reunir al Parlament.
