El dia 25 de novembre es celebra el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, com a denúncia de la violència que encara s’exerceix a les dones i nenes en tot el món. A banda de les diferències que es poden donar a nivell de violència i masclisme on, normalment, només ens alarmen els casos més greus, la violència a les dones i les nenes segueix estant, malauradament, a l’ordre del dia.
Els casos més lleus que formen part d’aquesta xacra solen passar desapercebuts. Fins i tot, seguim normalitzant aquestes conductes que ja haurien d’estar totalment eradicades. Anem, doncs, a diferenciar diversos termes:
Violència domèstica. S’entén per violència domèstica aquella produïda dins de l’àmbit familiar, en el mateix domicili i més enllà de la relació de parella.
Violència familiar. S’entén com aquella violència produïda als integrants d’una família, ja sigui les dones, homes, nens o nenes d’una família.
Violència de gènere. S’entén per violència de gènere aquella violència dirigida a la dona, de la qual l’origen de dita violència és donat pel propi gènere, per mitjà d’estereotips i prejudicis.
Feminicidi. Assassinat d’una o diverses dones, simplement pel fet de ser dones.
Aclarits, doncs, aquests conceptes, anem a parlar d’un dels fets que passa més desapercebut, els micromasclismes.
Què són els micromasclismes? Podríem definir els micromasclismes com totes aquelles conductes, intencionades o no, que pretenen mantenir l’status quo de poder de l’home sobre la dona. Solen ser conductes o verbalitzacions que passen desapercebudes i que molts de nosaltres hem acabat normalitzant, donada la situació sociocultural del paper de la dona de les generacions anteriors.
Alguns exemples de micromasclismes poden ser a nivell domèstic, com per exemple considerar “un favor” que l’home faci tasques domèstiques o estigui cuidant dels seus fills; a nivell coercitiu, com per exemple donar per fet que l’home té dret a fer ús de la televisió perquè hi ha futbol; o bé, fomentant la desigualtat, per exemple, donant per fet que és la dona la que ha de demanar hora al pediatre pels fills o ser l’encarregada de les festes d’aniversaris dels amics i amigues dels seus fills.
El problema és molt més complex i profund del que sembla i fins que no es faci un canvi paradigmàtic en tots els aspectes de la societat i deixem de normalitzar tot això, aquesta xacra segueix i seguirà existint.
