En què consisteix ‘Mataró, ciutat de valors’, aquest projecte pioner en l’àmbit municipal…?
En primer lloc li diré que es tracta d’un projecte de ciutat que aspira a fer confluir sota un mateix objectiu a gent molt diversa. Formalment, consisteix a posar cada mes a l’aparador públic un valor (el compromís, l’alteritat, l’esforç, la justícia, la sostenibilitat, la cooperació, el civisme, l’acollida, la identitat, l’experiència, la iniciativa i la creativitat, i la il·lusió) que es vincula a un o diversos mataronins que expliquen que representa o que ha representat per ell aquest valor. Aquest mateix valor també es relaciona amb un personatge històric de Mataró que ha tingut un paper rellevant (Josep Garcia Oliver, Maria Assumpció Clavell, Jaume Isern, Josefa Agramunt, Joan Peiró, Josep Puig i Cadafalch o Marià Ribas). I tot plegat s’acaba visualitzant amb un munt d’actes repartits per la ciutat que es poden trobar a les pàgines centrals dels mitjans de comunicació locals o a l’agenda del web Mataró Valors. Això és el que formalment trobarem.
Però el fons del projecte és crear un gran debat ciutadà i un estat d’opinió que serveixi per treure el millor que portem dins i que possibiliti que tots plegats ens sortim de la situació delicada que vivim. Es tracta d’ensenyar que tenim unes entitats a la ciutat que estan ben vives, que treballen per la comunitat i que fan un servei social que cal que la ciutat conegui. Però també es vol ensenyar que a través dels exemples de conciutadans vius o morts podem prendre exemple o podem agafar-los de referència per crear ocupació, per iniciar projectes nous… I tot, sota el paraigües d’uns codis de conducta –universals i laics—que ens ajuden a reflexionar sobre el que fem i sobre el que podríem fer pels altres.
Quina idea es vol fer arribar a la ciutadania amb aquest projecte?
Sí… En primer lloc, fer arribar als mataronins que viure en aquesta ciutat val la pena. Que Mataró no té gaires coses per envejar a la resta de ciutats del país. Que no estem gaire pitjor que molts municipis i que amb una mica d’esforç podem estar millor. Que tenim un gran potencial humà i econòmic… En definitiva, també es persegueix donar a la ciutat i als seus habitants una dosi d’autoestima que ajudi a mirar el futur amb una mica més de força.
Aquesta és una primera idea que va vinculada a les restants i que abans he començat a explicar: un teixit d’associacions i d’entitats potent que treballa els valors potser sense saber-ho; una pluralitat d’ofertes de tota mena que ens ensenyen que Mataró és rica en diversitat; i uns referents històrics que ens marquen el camí del que podríem fer o de cap on podríem anar. Coneixent aquests personatges històrics i sabent el que van fer guanyarem dues coses: estimar aquest entorn i la seva gent i plantejar-nos que només cal una idea per canviar el curs de la història. I ningú ha de renunciar a tenir-la.
Quin tipus d’activitats es faran i a qui s’adrecen?
Si em permet, abans, m’agradaria deixar ben clares dues coses. La primera és que l’execució del projecte “Mataró, ciutat de valors” va a càrrec de l’Associació Cultural Valors, una entitat amb una llarga tradició en aquest camp que, a més, edita una revista ‘Valors’ amb més de deu anys de vida i més de 110 números. La segona cosa que m’agradaria explicitar és que, tot i tenir el suport de tots els grups municipals de l’Ajuntament, tret de Plataforma per Catalunya, aquest no és un projecte que neixi amb la vocació d’esdevenir una campanya institucional; no. Insistiré una i mil vegades que és un projecte de ciutat adreçat a tothom que tingui alguna cosa a dir en aquest camp.
Tornant a les activitats del projecte…
La tipologia dels actes és molt diversa. De fet, podríem diferenciar entre els actes nous i aquells actes que ja formen part de l’agenda de ciutat que encaixen perfectament amb el projecte dels valors. Em refereixo a les entitats que ja estan fent un seguit d’activitats que es vinculen, per exemple, al compromís, a l’alteritat o la solidaritat… És evident que aquestes activitats, per si mateixes, ja formen part del projecte.
Hi ha també els actes de nova creació que les entitats han plantejat i actes de ciutat, també institucionals, que hi tenen cabuda. Per exemple: la inauguració de l’Espai Gatassa, que significa la recuperació per a Cerdanyola d’un espai que havia format part del seu imaginari, o l’obertura del Patí del Cafè Nou, que tanca un litigi que es remunta a la Guerra Civil –per posar només dos casos–, ningú dubta que han de formar part del projecte de “Mataró, ciutat de valors”.
Quin seria l’encaix amb les entitats?
Les entitats són l’ànima del projecte. Sense entitats no hi ha activitat associativa a la ciutat. Sobre elles es sustenten –en gran part– els pilars de la cooperació, la solidaritat o l’alteritat que utilitzen vies diferents com l’esport, la cultura popular o la cultura d’arrel tradicional, l’economia… tot. Sense entitats no hi ha vida. Amb això vull manifestar-li la importància de les entitats per aquest projecte o per a qualsevol projecte. Les ciutats sense entitats que facin activitats esdevindrien des del punt de vista social un desert. Aquesta iniciativa tindrà èxit si aconsegueix que els protagonistes del projecte siguin els homes i les dones de les entitats, i aquells ciutadans que a títol individual volen participar-hi: des de les germandats i confraries de Setmana Santa fins a les colles sardanistes; des dels castells dels Capgrossos fins les colles de foc; des dels grups de teatre fins a les associacions de gent gran… i podria continuar. I el paper de l’Ajuntament és el d’acompanyar i ajudar a fer possible aquesta iniciativa. I procurar que surti bé.
La didàctica dels valors és avui més necessària que mai?
Sóc conscient que el tema dels valors no forma part de cap agenda política. No està de moda parlar-ne. Sembla que sigui un tema que no acaba d’interessar prou a una societat que –no és una crítica, només una constatació—està més preocupada a superar un dia a dia, a vegades, massa feixuc i dur. Ara bé, per nosaltres és important fer una aturada, mirar l’horitzó i posar damunt la taula allò que ens ha fet com som. Li podem posar l’etiqueta que vulguem però treballar perquè el clima entre les persones sigui el millor possible, per aconseguir ajudar a aquells que més ho necessiten, per posar de relleu i en positiu, l’emprenedoria i l’experiència… tot això és humanament necessari i convenient. No vull fer un discurs carrincló. Però si que hem de fer el possible per posar a l’aparador social i ciutadà allò que ens pot servir per ser solidaris i empàtics; a respectar els que són diferents; a valorar l’experiència i la creativitat, etc. L’Ajuntament només ha d’acompanyar per fer-ho possible. És la societat qui ho ha de promoure, fer-s’ho seu i practicar-ho.
Es plantegen que aquesta iniciativa tingui continuïtat?
Ens plantegem aquest 2014 que allò que hem engegat s’ompli del màxim contingut possible. Volem que la ciutat ho visqui, que ho trobi interessant i que ho senti útil. Nosaltres creiem que ho és i que pot aportar una dosi de mataronisme i d’humanitat força interessant. Si Mataró haurà de donar continuïtat al projecte o si altres ciutats se’l faran seu, això és una qüestió que avui no li sabria respondre.
