‘165 Regent Street’, la nau que arriba a port

Òscar Fernández.  Codirector de
1821

Sorpresa. Aquesta va ser la primera sensació que vaig viure quan els responsables de Clack Produccions em van proposar que codirigís el documental sobre els 15 anys dels Capgrossos de Mataró. En concret, em van demanar que “dugués la nau a port”, en una comparació nàutica que encara fem servir al referir-nos a 165 Regent Street. Llavors, el menjador d’aquell pis on ens reuníem se’m va figurar el pont de comandament d’un vaixell amb tot de tripulants i passatgers que s’havien de coordinar per assolir aquella fita transoceànica. Per mi, fer-me càrrec del timó, era tot un repte.

En aquests moments, poc abans de l’emissió pel Canal 33, podem dir amb orgull que “la nau ja ha arribat a port”. Existia el convenciment –no escrit– que el documental hauria acomplert la seva missió en termes productius i qualitatius si arribava a ser emès per la televisió pública catalana. I així ha estat. La posterior difusió en DVD amb el diari Ara, no deixa de ser una etapa extra, fora del les nostres cartes de navegació, d’aquesta increïble aventura. Un colofó irrepetible que ens deixa a tots els mariners un record difícil d’oblidar.

La travessia, cal dir-ho, ha estat prou difícil. La productora Clack, que està resistint amb valentia l’onatge feroç de la tempesta econòmica, ha hagut d’esmerçar una gran quantitat de recursos –econòmics i humans– en el que suposava el seu trajecte més ambiciós. Per la seva banda, l’equip tècnic d’una vintena de persones, ha hagut d’encarar un rodatge molt concentrat en el temps i que exigia un alt nivell de concentració i perícia. L’escala a Londres, ruixats inclosos, va posar a prova la professionalitat de la tripulació amb tot d’imprevistos que finalment vam poder superar. Per fer-ho, ens hem hagut de fer costat i d’ajudar-nos quan feia mala mar, orientar-nos amb la brúixola de la paciència i el sentit comú per veure el far quan la boira era espessa.

Com a un dels capitans de l’embarcació, em queda la satisfacció d’haver navegat amb un equip humà que, de la mateixa manera que els Capgrossos, ha demostrat que els somnis també es poden fer realitat. Per molt inabastables que semblin, per més llunyans que apareguin als mapes, m’han constatat que amb voluntat i determinació, tot és possible. Heus ací la gran lliçó que a tots ens aporta 165 Regent Street, una lliçó que, sens dubte, posa de relleu l’esperit de superació humà per sobre de qualsevol circumstància.

COMPARTIR