“Hem creat aquest projecte musical plasmant tot allò que som”

Tocant fusta és el seu primer disc de llarga durada i en solitari. Què hi trobaran les persones que l’escoltin?
Trobaran emocions i s’identificaran amb elles, totes vestides de música pop amb reminiscències flamenques.

L’amor i el desamor, els sentiments contradictoris donen forma i fons a aquest treball. Destaquin’s alguns temes, en té un de preferit?
Totes tenen aquest toc temàtic però potser destacaria “Aigua”, el nostre proper single. És possiblement, la cançó de desamor per excel·lència a Tocant fusta. La lletra ens descriu el meu estat cantant-la i és el tema més visceral, al meu criteri.

Aquest treball, de base pop i reminiscències flamenques, funk i jazz, ha estat fruit d’un procés creatiu amb el músic i compositor Toni Pagès, un projecte impregnat de les influències de tots dos. La fusió de diversos estils,  és un espai en el qual es troba a gust?
Sí, totalment. Crec que una persona musicalment parlant, és tot allò que escolta. Nosaltres hem creat aquest projecte plasmant tot allò que som.

La fusta és present en el títol de disc, però també en l’essència. Què és per a vostè la “música de fusta”?
Al terme fusta li hem donat la importància màxima en el nostre disc i directe per dues coses bàsiques: una, hi és present sempre i l’altra, sentim la “música de fusta” com una música càlida, senzilla, sense artilugis, nascuda del cor. Així considerem que és Tocant fusta.

Professionalment, després del seu pas per Operación Triunfo i els musicals, què suposa poder treure aquesta obra en solitari?
Suposa un afiançament de la meva personalitat musical. Tocant fusta em defineix a la perfecció i, tot i que viuré una evolució al llarg de la resta de la meva carrera, sento que l’essència serà aquesta.

Operación Triunfo va ser un programa que va aconseguir molta audiència i que va mostrar que hi ha nous camins per arribar al públic. Li deuen haver preguntat mil vegades, però, què va suposar per a vostè formar part d’aquesta proposta televisiva?
Doncs m’ha aportat moltíssimes coses, tant positives com negatives, com tot el que fem durant la nostra vida. És una de les coses que he triat durant la meva vida personal i professional i una cosa positiva que sí que puc dir és que gràcies a aquesta decisió, vaig donar-li una oportunitat a aquesta professió com a mode de vida.

La percepció des de l’altra banda de la pantalla és que el procés de treball era molt dur. I la relació amb els altres concursants?
La meva experiència allà va ser intensa, realment es demanava molt en poc temps, i l’experiència amb el companys va ser també bona. Què millor que treballar envoltada de gent amb la que tens bona relació?

És evident que sense talent no s’obren les portes, però sense Operación Triunfo hauria estat més difícil que s’obrissin?
No ho sé, no en tinc ni idea. Hi ha qui diu que Operación Triunfo obre portes i també qui diu que les tanca… Jo només sé que han passat nou anys i tots ells els he viscut treballant a la música, em sento afortunada.

Pel que fa al seu treball als musicals Mar i Cel, Grease, el musical de tu vida, quina ha estat la seva experiència?
Crec que Mar i Cel va ser una gran porta per a mi, em va donar la oportunitat de tastar els escenaris teatrals diàriament i una experiència vocal i interpretativa immensa. Grease va arribar en un moment perfecte, em venia de gust ballar, somriure i interpretar a una “Rizzo” amb el seu caràcter àcid i irònic. Va ser tan profitós que vaig viure amb Grease quatre anys de la meva vida.

Ens falta cultura de musicals en aquest país? Hi ha un públic que els entén, que li agraden i hi connecta amb els musicals?
Està clar que ja fa un temps que gaudeixen d’una bona època els musicals. La gent s’ho passa bé rememorant cançons antigues i actuals que evoquen emocions. Sigui per la raó que sigui els musicals viuen un bon moment. Tant de bo, això segueixi i faci que la gent s’animi a anar al teatre i a concerts cada cop més.

Tornem a Tocant fusta. Quina ha estat la interconnexió amb el músic i compositor Toni Pagès per fer aquest treball conjunt?
Ha estat crucial per crear Tocant fusta. Cadascú ha aportat al projecte el seu 50% de talent i influències musicals i d’aquesta fusió ha sortit el nostre disc..

Emocions, situacions viscudes… la música, les cançons, són una manera d’explicar històries, de transmetre emocions?
Sí, totalment. La música és expressió, cadascú com la sent, amb més o menys tècnica, però lliure.

Al disc hi ha dos temes en castellà, dels 10 en català. És possible alternar les dues llengües sense problema? Per què ho han fet així?
Tot és possible si s’hi creu. Jo crec en l’idioma com a canal de comunicació. Gaudeixo al màxim tant en català com en castellà. El nostre projecte és el que sentim tant el Toni com jo, sense filtres, per tant, per què no?

A part d’haver-hi actuat, quina relació té amb el Maresme? Què li sembla aquesta comarca tan propera a Barcelona, però alhora tan diversificada?
Doncs la veritat, tinc bastants amics a Mataró i sempre que hi he estat, m’ha agradat molt. Per desgràcia no hi vaig gaire, però ara que arriba l’estiu no descarto tornar-hi i estar-m’hi tot el temps de què disposi.